El lèxic cortès i cavalleresc en Curial e Güelfa: mots patrimonials i interferències culturals

[ct] Curial e Güelfa, d’autoria desconeguda, és una novel·la cavalleresca, realista; planejada des de la tradició medieval, però influïda per l’Humanisme italià. Està redactada en un català fluid, però sotmès a influxos lingüistics i culturals diversos. Segurament fou concebuda i escrita a Itàlia en la dècada del 1440. L’autor no sols coneix en profunditat el volgare cortès i el literari (Boccaccio, sobretot), amb el qual “enriqueix” un català après segurament a València, sinó que a més innova en el lèxic cortès i cavalleresc de la llengua pròpia amb la introducció d’expressions, proverbis i mots –col·loquials i cultes– tant italians com també francesos, occitans i castellans. Tot plegat, ajuda molt a retratar un escriptor que coneixia bé la geografia i la societat llombardes (Milà i el Monferrat), però que, pel que permet deduir –entre altres coses– el camp lèxic estudiat, podria estar vinculat a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim.

Abstract licence: CC BY

33 more references, whose wording the paper’s licence keeps private.

A person counts once a day per paper. We keep no cookie and no address: a reader is a hash that changes every day. Any month under five reads shows no number.