Segle XIX. Esperances i Fracassos de la Modernitat a l'Educació. Situació d'Espanya

La Modernitat s’inicia al segle XV i cristal·litza al XIX amb unes característiques molt concretes. Aquest període es caracteritza per l’ús de la raó com a element prioritari en l’organització de les diverses institucions socials. L’escola no és aliena a aquest procés, també hi està influïda. Hi ha sectors de la societat espanyola que demanen un ensenyament públic, gratuït, lliure i de qualitat. Tanmateix, aquestes reivindicacions topen amb la realitat espanyola conservadora. Determinats grups polítics paralitzen totes les propostes progressistes. La situació de l’educació espanyola al segle XIX era que les inversions de l’Administració eren molt minses. Els equipaments educatius eren en molts casos lamentables. També, la remuneració dels mestres era molt baixa. La mateixa societat tenia una consideració del mestre negativa. El país tenia un col·lectiu molt gran d’individus analfabets, els quals vivien en la indigència. L’economia era subdesenvolupada i primitiva. Hi havia una manca d’interès evident de les elits per abordar les diverses qüestions socials i econòmiques fonamentals.

Abstract licence: CC BY

A person counts once a day per paper. We keep no cookie and no address: a reader is a hash that changes every day. Any month under five reads shows no number.